Avui ha estat la primera trobada amb en Mohamed o, com li diuen a la seva
classe, Med.
Per tal de que ens coneguéssim millor hem anat a berenar a un lloc que s’anomena Can Jan. Quan anàvem a demanar què volíem en Med s’ha mostrar una mica nerviós i tímid, i no sabia què demanar, jo li anava dient diferents proposes per a què begués o menges, i al final s’ha decidit per un cacaolat i un donut de xocolata, s’ho ha menjat tot. El meu berenar a estat del estil...
Quan hem acabat de berenar, com que encara quedava una estona per a tornar-lo a l’hora que havíem quedat amb la seva germana Fàtima, hem anat a donar una volta pel centre. Ha estat molt bé perquè quan ens disposàvem a entrar a una botiga d’esport, ens hem trobat amb en Moha, un amic i company de classe d’en Med, el qual també es troba fent el projecte rossinyol amb la Natalia Garriga com a mentora. Així doncs hem anat tots quatre cap a la botiga d’esport i allà hem estat mirant camisetes i coses del Barça, equip del què són tots dos nens, i òbviament també les mentores!
Ja s’acostava l'hora de tornar a casa quan havíem trobat en Moha i la Natalia de manera que no hem pogut estar gaire estona parlant amb ells, malgrat tot ja hem quedat per la semana que ve, a veure si així perden una mica la vergonya els dos rossinyolets...
Per tal de que ens coneguéssim millor hem anat a berenar a un lloc que s’anomena Can Jan. Quan anàvem a demanar què volíem en Med s’ha mostrar una mica nerviós i tímid, i no sabia què demanar, jo li anava dient diferents proposes per a què begués o menges, i al final s’ha decidit per un cacaolat i un donut de xocolata, s’ho ha menjat tot. El meu berenar a estat del estil...
Durant tot el berenar li he anat fent preguntes sobre l'escola, què li
agrada fer, de quin equip de fútbol és, quantes germanes té, etc.
Quan hem acabat de berenar, com que encara quedava una estona per a tornar-lo a l’hora que havíem quedat amb la seva germana Fàtima, hem anat a donar una volta pel centre. Ha estat molt bé perquè quan ens disposàvem a entrar a una botiga d’esport, ens hem trobat amb en Moha, un amic i company de classe d’en Med, el qual també es troba fent el projecte rossinyol amb la Natalia Garriga com a mentora. Així doncs hem anat tots quatre cap a la botiga d’esport i allà hem estat mirant camisetes i coses del Barça, equip del què són tots dos nens, i òbviament també les mentores!
Ja s’acostava l'hora de tornar a casa quan havíem trobat en Moha i la Natalia de manera que no hem pogut estar gaire estona parlant amb ells, malgrat tot ja hem quedat per la semana que ve, a veure si així perden una mica la vergonya els dos rossinyolets...
En general, avui a estat un dia molt positiu ja que m’ha permès coneixer en
Med millor i, ja que ell es mostrava una mica tímid a fer-me preguntes a mi, li
he posat com a “deures” per a la següent sessió que hem faci una llista de
preguntes que em vulgui fer o de coses que vulgui saber de mi, a més de
llocs o coses que li agradaria fer, i jo m’he compromès a fer el mateix.
He sortit molt contenta d’aquesta primera quedada i, tot i que no hem fet
gran cosa, penso que ha permès “trencar una mica el gel”, i ara el
pròxim dia ja estarem més relaxats. Ja tinc ganes de tornar a quedar amb ell la
setmana que ve!!!
